Terra Santa

Després de la mort del Papa sant Damas, l’any 385 sant Jeroni va deixar Roma i va emprendre un pelegrinatge, primer a Terra Santa, testimoni silenciós de la vida terrenal de Crist, i després a Egipte, terra escollida per molts monjos (cf. Contra Rufinum 3, 22; Ep 108, 6-14).

Després del viatge a Egipte, l’any 386 Jeroni, Paula (vídua i filla espiritual de Jeroni) i la seva comitiva (Eustoqui, filla de Paula, i una comitiva de futurs monjos i monges) es van aturar a Betlem, on, gràcies a la generositat de Paula, es van construir un monestir masculí, un femení, i una hostatgeria per als pelegrins que arribaven a Terra Santa, “pensant que Maria i Josep no havien trobat un lloc on allotjar-se” (Ep 108, 14). A Betlem, on es va quedar fins a la seva mort, Jeroni va seguir desenvolupant una intensa activitat: va comentar la paraula de Déu; va defensar la fe, oposant-se amb vigor a diverses heretgies; va exhortar els monjos a la perfecció; ensenyà cultura clàssica i cristiana a joves alumnes; va acollir amb esperit pastoral als pelegrins que visitaven Terra Santa. Va morir a la seva cel·la, al costat de la gruta de la Nativitat, el 30 de setembre de l’any 419/420.
Sant Jeroni ens ha deixat també un ensenyament ric i variat sobre l’ascetisme cristià. Recorda que un compromís valent per la perfecció requereix vigilància constant, freqüents mortificacions, encara que amb moderació i prudència, treball intel·lectual o manual assidu per evitar l’oci (cf. Epp. 125, 11 i 130, 15), i sobretot obediència a Déu : “No hi ha res que agradi tant a Déu com l’obediència (…), que és la més excelsa de les virtuts” (Hom. de oboedientia: CCL 78, 552).
En el camí ascètic poden entrar també els pelegrinatges. En particular, sant Jeroni va impulsar les pelegrinacions a Terra Santa, on els pelegrins eren acollits i allotjats en edificis sorgits al costat del monestir de Betlem (Benet XVI, http://w2.vatican.va/content/benedict-xvi/es/audiences /2007/documents/hf_ben-xvi_aud_20071114.html).

Els monestirs jerònims de Betlem van desaparèixer en algun moment entre la mort de sant Jeroni (419/420) i les invasions musulmanes (segle VII), i van ser uns ermitans a Castella al segle XIV qui es van sentir cridats per l’Esperit a reviure el carisma de Sant Jeroni a la Península Ibèrica, cantant les lloances a Déu i dedicats a l’estudi bíblic.

Per tot el que s’ha dit, Terra Santa és part essencial del carisma de l’Orde de Sant Jeroni. Allà, Jeroni i Paula van fundar els seus monestirs, a Betlem; allà cantaven les lloances a Déu, estudiaven la Bíblia i pregaven amb ella, defensaven la fe apostòlica, acollien els pelegrins en la seva hostatgeria i animaven a tots a que viatgessin allà, perquè en l’Escriptura i en els llocs en què va néixer, va viure, va morir i va ressuscitar Jesús es busca el rostre de Déu.
Des del nostre petit i humil monestir a la diòcesi d’Urgell, ens sentim íntimament connectades al cor a Terra Santa: la terra del nostre Senyor Jesucrist i el lloc de naixement de l’Ordre Jerónima.
Per això, ens agradaria animar a tots, com Jeroni, a pelegrinar a Terra Santa.

Fer un pelegrinatge a Terra Santa significa posar-se en camí i fer del viatge físic un “camí de l’ànima” …
… i caminar sobre aquesta terra amb el cor, l’ànima i la ment en escolta per arribar a una trobada: el pelegrí ve en actitud de conversió al Senyor.
En l’antiguitat, el pelegrinatge, especialment a Terra Santa, tenia un caràcter penitencial, degut en gran part a les dificultats que tal exercici comportava: problemes polítics, incomoditat, viatges difícils. Els pelegrins estaven animats per una forta fe religiosa i estaven preparats per a la mort que, moltes vegades, els succeïa durant el camí.
Avui, amb les comoditats i facilitats que donen els moderns mitjans de transport, amb els hotels de luxe, etc., ha desaparegut en part l’aspecte exterior de tal penitència i sovint el pelegrinatge, fins i tot en aquells que la fan per motius estrictament religiosos, pot convertir-se en un viatge turístic.
Ser pelegrí no és fàcil: ha de ficar-se abans de res per camins que el Senyor li indicarà per arribar fins Ell. L’essencial del pelegrinatge a Terra Santa és la decisió interior de respondre a la crida de l’Esperit de manera personal, com a deixebles de Jesús. El pelegrinatge és, doncs, un camí de conversió: en ella, el pelegrí calca l’experiència del fill pròdig, qui coneix el pecat, la duresa de la prova i de la penitència, el sacrifici del viatge, però coneix també l’alegria de l’abraçada del Pare ric en misericòrdia que ho recondueix de la mort a la vida (cf. Lc 15, 24; https://www.custodia.org/es/por-que-hacer-una-peregrinacion).

Seguir les petjades de Jesús és també manera de buscar el rostre de Déu. Per això nosaltres, com batejades i com jerònimes, voldríem animar-vos a viatjar a Terra Santa i respondre a les preguntes que pugueu tenir, fer recomanacions i ajudar-vos a pelegrinar a la terra de Jesús. Pregunteu-nos.

C/ Afores, s/n,
25739, Seró (Artesa de Segre),
Lleida. Bisbat d´Urgell.
Telèfon: 973291319.
Whats app: 688803999
Email: contacte@santamariaderefet.org